Material: Joc de
tascons, joc de friends, joc de microfriends, cintes llargues, un estrep
(opcional).
 |
| Ressenya del Luichy |
Feia molt temps
que tenia ganes de tornar a Montrebei, sempre sem feia complicat trobar el
moment i la persona adequada. Finalment va ser el Javi qui em va acompanyar, amb
la excusa de que s’anul·lava la concentració amb el CTAC (Centre de
tecnificació d’alpinisme de Catalunya) que teníem prevista als Alps, i que ell
havia d’anar-hi per ajudar amb el refu Mas Carlets situat al mateix congost,
vam decidir d’anar a passar-hi el cap de setmana, dissabte per fer la Latin i
diumenge per improvisar algo i ajudar amb el refu, vam acabar passant el dia
veient com saltaven els saltadors base i mirant com feien tota la peripècia de
guardar el paracaigudes a la motxilla. Respecte a la via no se qui dels dos li
tenia mes ganes, així que, anàvem motivats.
 |
| Vistes desde el prat |
 |
| Marca a peu de via |
El primer tram
de la via es un ressalt d’uns 15 metres de III grau que vam fer sense
encordar-se per tal de començar guanyant la batalla contra el rellotge.
La primera
tirada la varem fer empalmant els dos primers llargs amb un total de uns 50
metres de V+ i un pas mes a bloc a l’entrada que el graduen de 6a. Llargs de
transició sense cap dificultat tècnica, això si, controlar amb el fregament de
les cordes, 6 o 7 metres d’aleje i solucionat, xD.
 |
| Fissura del tercer llarg |
El tercer
llarg, 30m de V+. Fissura molt wapa, factible però mantinguda per a ser V,
clar estem a Montrebei! Perfecta per acabar d’escalfar i preparar-se per al que
ve.
Quart
llarg, 40m de 6a com a mínim (a la ressenya
fica V+). Els primers passos son per eixir d’un sostre amb bon canto però que
tira enrere, desprès una fissura llarga molt bona i fàcil de protegir, i per
acabar, de postres, uns passets per un petit sostre i de flanqueig fins arribar
a la reunió, aquí els braços ja demanen un descans.
 |
| Vistes del quart llarg des de la reunió |
Quint
llarg, 55m de V, fàcil sense cap interès per
destacar, vigilar amb el fregament de les cordes ja que la part final es un
gran flanqueig d’uns 15 metres per una repisa còmoda fins arribar a la reunió.
Sext
llarg, 40m de 6a, mes fàcil que algun dels
quints, em de vigilar de no equivocar-nos, anar pendent de que ens em de
desviar a l’esquerre abans d’entrar a la reunió per una laja evident i no
continuar per una petita xemeneia.
Setè
llarg, 30m de V+, altre llarg de transició sense
cap misteri, una mica selvàtic, vigilar amb algun tram de roca descomposta. La
reunió es evident baix la fissura del següent llarg.
 |
| Setè llarg |
Vuitè
llarg, 35m de 7a/A1, llarg mes wapo i estètic
de tota la via, tot per fissura bona per a protegir. Al inici la roca no es del
tot bona, cosa que et comença a posar al lloc, aquí entra en joc la
concentració i la sang freda, de tant en tant trobem claus que ens ajuden a
mantindre la calma. El pas dur es troba a uns quatre o cinc metres de la
reunió, petits laterals amb peus fins. Factible de fer en lliure si tens bona
resistència, i fàcil de superar amb artificial si els braços ja no donen mes de
sí. Aquí un estrep ens pot servir de gran ajuda si anem escalant amb
artificial.
 |
| Fissura de 7a o A1 al vuitè llarg |
 |
| Vuitè llarg des de la reunió |
Novena
tirada, nosaltres empalmem els dos següents
llargs, un total de uns 50m amb un primer pas de 6a i desprès una gran repisa
per la qual flanquegem caminant sense cap problema. El fregament de les cordes
aquí es important.
Onzè
llarg, 40m de V+, primera part de fissura
sense ningun pas complicat, desprès un petit flanqueig a l’esquerra amb una
petita desgrimpada fins una laja (atenció amb el fregament de les cordes) que
ens porta a la reunió evident baix de la fissura del següent llarg.
Dotzè
llarg, 40m de A1 o 7a?, el que per a mi es el
segon llarg mes wapo de la via, un altra fissura que impressiona nomes de
veure-la des de baix. Es el torn de Javi que la intenta en lliure però que
acaba fent la secció dura amb artificial. Tant ell com jo ens posem d’acord de
que la dificultat d’aquest llarg no pot ser 7a com ens havien dit, per
nosaltres molt mes dur, 7b?, no ho sabem.
 |
| Fissura de 7b?? o A1 al dotzè llarg |
Tretzè
llarg, 30m de 6a, llarg que va en diagonal,
per a mi un dels bons també. Amb uns passos de placa finíssima al mig que et
fan vibrar, desprès flanqueig amb canto però amb peus adherents. Tot això amb
un pati interessant que t’accelera el cor. La reunió es evident i comoda.
Catorzè
llarg, 30m de IV+, llarg de transició una
mica selvàtic i de recorregut dispers entre blocs i sabines. Em d’anar a buscar
la sabina gran per a fer la reunió, baix a l’esquerre de la xemeneia final.
Quinzè
llarg, 35m de V, llarg interessant i d’estil
clàssic que ens va tocar fer de nit, mes senzill del que sembla a primera
vista, amb un començament de roca descomposta fins entrar-li a la xemeneia (amb
canto) que es de roca excel·lent. Tot i que li vaig entrar una mica creuat i
amb por (ja que era de nit) va acabar sent un dels millors llargs, també perquè
posàvem fi a una jornada intensa d’unes 11 hores d’escalada. Ara si que sem
guanyat el nom de tortuguitas team, xD.
El descens es
fa per la part est del congost. Primer em d’anar seguint la part de d’alt de
les parets cap a la dreta uns 15 o 20 minuts fins trobar una mega fita d’un
metre i mig que ens senyalitza la senda que va baixant sinuosament fins al
prat. En total casi 1 hora per arribar al cotxe de nou.
 |
| Javi al flanqueig del tretzè llarg |
No hi ha mes fotos de la part de d'alt perquè s'ens va fer de nit, que raro....xD. Apa fins una altra aventura Montrebei!! Salut, força i muntanya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada