divendres, 4 d’abril del 2014

Via Islandis a Cavallers (ED, 90º, 400m, III - V+)

Després d’un hivern passat per roca per fi trobem el dia per anar a punxar una mica de gel, tot i que les condicions aquest any no han sigut gaire bones. El Javi,  que es un liante...  La idea va ser anar a Cavallers, i clar, allí m’havia iniciat amb el gel l’any passat, tenia que tornar i fer algo més interessant, al final la Islandis, una gran mítica de la zona. Al final es vam ajuntar una bona tropa: Javi, Sandra, Beto, i un servidor.


Es vam aixecar a les 5 del matí ja que sortíem des de La Pobla. A les 7 ja començarem a caminar des del balneari que es on arribem amb el cotxe. L’aproximació es evident i senzilla, es pot seguir la mateixa pista que puja fins la presa, o si volem escurçar una mica el camí passarem a l’altra banda del riu buscant la senda que ens porta de manera mes directa. 

Beto a l'aproximació
Un cop a la presa la cascada ens queda a la dreta mirant el embassament, uns 200 metres en dins.

Embassament glaçat i primers rajos de sol
 Hem de bordejar per la dreta fins trobar-nos una canal evident que ens porta a la entrada del corredor.

Arriban al peu de vía
Allà ja trobem el primer ressalt de gel, es curt, no tindrà ni 10 metres, sembla com un boulder de gel, en aquest punt ja ens adonem que les condicions no són del tot excel·lents, així i tot... GAAS!!

A la part esquerre del ressalt trobem dos parabolts, una mica incomodes de xapar però que ens donen confiança per superar els passos.

Primer ressalt de gel
Un cop passat aquest ressalt de gel queda una campa de neu d’uns 20 metres poc inclinada. La informació que havíem recollit  abans d’anar-hi ens deia que hi havia reunió de parabolts, jo només en vaig veure un i no tenia suficient corda per arribar-hi , així que varem fer la reunió amb un petit arbre i un cargol de gel a la part esquerre de la campa.

Primera campa de neu
El següent llarg ja es mes interessant, es una cascada de gel d’uns 30 metres amb una inclinació màxima d’uns 75º. L’entrada era fàcil però quan t’hi anaves ficant a la verticalitat el tipus de gel que hi havia no donava gaire confiança, es veia fins i tot com corria l’aigua per l’interior. A la part final hi havia mes neu, no era molt difícil però resultava mes psicològic ja que era difícil de protegir. La reunió es fa a dos parabolts lligats a un cordino.

Escalan el segon ressalt de gel

Part final del segon ressalt de gel
La següent tirada es un altra gran campa de neu, en total uns 200 metres amb una inclinació màxima d’uns 45º a la part superior, decidim fer-ho amb ensamble per avançar el mes rapit possible.

Segona campa de neu
En algun punt de la campa hi ha desviacions d’altres canals, però es evident per on hem de seguir fins al punt que ja ens queda a la vista l’última i mes gran cascada de gel, espectacular la formació d’aquet any amb petits tubs que baixen fins tocar el terra casi. La reunió per accedir-hi es situa a la part dreta baix de la cascada, nosaltres degut a la nevada i l’intens vent que cardava vam decidir anar a fer la “R” sota mateix de la cascada, entre la roca i el gel, una mica resguardats d’aquell vent malparit i fred. La varem fer amb tres cargols de gel.

Tercer ressalt de gel
La intenció era fer la cascada pel lloc mes fàcil i muntar un tope-rope per poder provar els tubs mes fins que hi havia, però degut al mal temps que feia amb sort vam poder escalar-ho per la part mes “fàcil” , la sortida des de l’interior era mes complicada del que semblava i com el temps no acompanyava  casi estàvem un hora per escalar-la cadascú. En total seran uns 40 metres amb una inclinació màxima de 90º alguns trams. La reunió la formen dos parabolts.

Començant el tercer ressalt de gel
Un cop la vam fer tots, ràpidament muntar rappel i cap a baix, el descens es rapit, menys mal perquè estàvem molt freds i xops després de casi 8 hores allà. Ja en sabem que per la pròxima 4 persones i amb poc material (per algun despiste  que altre) no es aconsellable a l’hora de realitzar una activitat d’aquet tipus, per altra banda, ens va quedar aquell sentiment de victòria i realització màxima al poder superar el nostre objectiu, i ja sabem que tot això fa callo... un altre dia mes i millor!!

Vistes des de la penùltima reunió i el magnífic temps que feia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada