dimecres, 15 de novembre del 2023

ARAVELA, PONOIG, LLOM DEL LLEÓ

 ARAVELA 6B+ (6A+/A1)



APROXIMACIÓ: aparquem al pàrquing del Ponoig. Agafar el sender que ix direcció el Ponoig i creuar el torrent. Seguir per pla tota la estona vorejant la paret, pel bosc, seguint marques de varios colors. Passarem paral·lels i molt junts a una valla (que ens queda a ma dreta). Seguim pel camí fins que trobem les restes d'una antiga casa de pedra (a la dreta de camí). Seguim uns 300m més fins que ens desviem del camí cap a la esquerra, caminant per dintre del bosc, ja direcció la via. Hi ha alguna fita però millor seguir la intuició i anar mirant la paret. El peu de via es prou evident. Fisura de mitja lluna, cordino verd, fletxa i una A pintat al peu de via. 


Aproximació, via i retorn (aproximat)


MATERIAL: joc de totems fins al taronja + C3, i C4 opcional però útil sobretot per al penúltim llarg. Repetir mitjans. Tascons útils per reforçar alguna reunió. 

ORIENTACIÓ: Est. Un 14/11/2023 li hem entrat a la via a les 10:00h i l'hem escalat totalment a l'ombra. 

CROQUIS: 







L1:
 comença per una fisura que va cap a la esquerra, i després empalma amb una fisura cap a la dreta. Llarg boníssim!! (trobarem un pont de roca molt a l'inici, un pont de roca a uns 8m, un pitó a mitat llarg i pont de roca a muntar més a dalt). Reunió 1 parabolt + friend mitjà. Llarg d'uns 25-30m. 6a+


 


L2: començem cap a l'esquerra, sense pèrdua en búsca dels parabolts. Passos francs fins buscar la fisura, on també trobarem algún parabolt. S'ha d'escalar fins arribar a una repisa. A partir d'aquí la dificultat baixa però ojo, la roca és més dubtosa i tampoc és tant fàcil com puga semblar. Trobarem un pitó al diedre superior. Reunió amb dos parabolts. Uns 20m. 6b. 











L3: llarg que comença cap a la dreta per un diedre evident. Trobarem un pont de roca (verd quan la vam fer nosaltres). A la sortida del diedre trobarem una reunió amb dos bolts d'altra via, nosaltres seguirem cap a l'esquerra (evident) per unes bòvedes tipo Penyal d'Ifach. Hi trobarem algún pitó/pont de roca fins que arribem al forat (hi ha un bolt abans del forat). Nosaltres vam passar el forat i vam muntar la reunió a l'altra banda. A un bloc gegant reforçable amb algun friend. Llarg bonic, amb l'al·licient del forat que és molt divertit. Ens hem hagut de treure el material de l'arnés però hem passat tots 3. Uns 40m. V.



L4: Seguim evident en tendència a esquerres. Cal vigilar una mica per la qualitat de la roca ja que és dubtosa en alguns trams, i trencada en altres. Trobarem un pont de roca a l'inici i un a uns 10m (amb el cordino força dolent). Un cop superat el diedre, trobarem una reunió amb dos pitons, i a uns 4m a la esquerra, una reunió de bolt + espit de la via Andrómeda. Nosaltres hem optat per aquesta opció. Uns 35m, V.




L5: Ixim rectes de la reunió per un diedre evident. I en uns 10 metres anar en lleugera tendència cap a la esquerra per anar a buscar la base del diedre "final". Trobarem un parell de pitons fins arribar a la feixa on muntarem reunió. La reunió és 1 pitó + arbrets. Es pot muntar una reunió amb flotants petits a la base del diedre. Larg d'uns 30m. V+. 


L6: diedre/bavaresa evident. Llarg boníssim, on cobra sentit tota la ferralla que hem carregat fins ací. Trobem 3 bolts a la part superior del diedre. Un cop superat, seguir per un diedre més xicotet a la esquerra vigilant amb la roca. Trobarem un pont de roca i seguint recte arribarem a la reunió (1 bolt amb anella a reforçar amb alguna peça petita o un bloc gros). Uns 40m, 6b.



L7: ixida sense problemes per terreny fàcil a protegir totalment. En arribar a una bona repissa, seguir en tendència a esquerres i muntar l'última reunió al gust. Uns 30m de IIIº. 


DESCENS: continuar per terreny evident, a la dreta i cap a munt per tal de coronar el llom del lleó. Una vegada a dalt, baixar cap a un coll evident. Remuntar una mica a la vessant contrària i anar ja en direcció cap als ràpels de baixada de la ferrata. Trobarem alguna fita però s'ha d'estar atents per trobar els ràpels. Si no es coneix on són pot ser un xic perdedor, encara que hi ha un camí molt marcat amb fletxes de color blanc. Els ràpels marquen 30 + 35 però amb 60m s'arriba al terra tranquil·lament amb un sol ràpel. Després només caldrà seguir avall direcció pàrquing. 



dijous, 2 de novembre del 2023

Frikys Go Home, Paret del diable, Collegats.

 "Frikys Go Home", 6c+ (6b obl), 180m. Paret del Diable, Collegats. 

Orientació: Nord. 

Material: Joc de friends fins al 3, repetint alguns mitjans per reforçar alguna reunió. Joc de tascons, bagues llargues, i unes 12 cintes. Politja per la tirolina. 

Aproximació: Aparcarem entre els dos túnels. Venint de Sort, passat el túnel de l'Argenteria, a ma dreta, sota les parets del Circ del Pessó.

 Link google maps:  https://www.google.com/maps/place/42%C2%B017'09.8%22N+1%C2%B002'12.3%22E/@42.286042,1.036759,17z/data=!3m1!4b1!4m4!3m3!8m2!3d42.286042!4d1.036759?entry=ttu

     Ja caminant, creuar la carretera i dirigir-se direcció La pobla de segur per la carretera vella. A uns 5 minuts de marxa, trobarem a ma esquerra una tirolina que ens servirà per creuar el riu. D'anada, fa pujada i no poca. El millor serà creuar amb una politja (sinó hi ha alternatives però poc pràctiques i poc còmodes: maillon, mosquetó de ferro...etc.). Un cop creuada, caminar per camí evident cap a l'esquerra per vorejar per sota la paret. Un cop a una tartera, la remuntarem uns metres fins que, passat el peu de via de la "Exceso" trobarem uns boixos on fa una mica de replà. Des d'aquí, hauriem de poder veure els bolts de la primera tirada. El primer sota un bloc característic, el segon a una placa. Calcular uns 25 min amb tirolina. 

L1: placa amb gotes d'aigua. Lleugera tendència a la esquerra per un diedre atlètic. No té pèrdua. Reunió a reforçar amb friend (verd/lila) + bolt. 6a, 30m.



L2: llarg 5 estrelles. Fisura amb molt canto i vertical. Després sortir cap a l'esquerra per terreny més fàcil. Farem la reunió amb un bolt i dos pitons. 6b, 20m.  


L3: llarg més difícil de la via. Iniciem amb travessa a esquerra. Anirem a buscar dos bolts amb uns passos fins. Passat el segon bolt trobem el pas més obligat de la via. Després, seguirem per unes grades per finalment entrar a un diedre. A la sortida del diedre, després d'uns metres de terreny erbbós, podrem montar reunió en una sabina i si volem, reforçar amb algun friend mitjà. 6c+, 40m. 

L4: inici per terreny erbós i unes grades, per entrar a una placa on es barreja el calcari amb el conglomerat, amb fisuretes i diedrets curiosos. Un cop superada arribem a un arbre que passem per l'esquerra, i anem a buscar una placa ja més fina on trobarem un pas, protegit amb un bolt i un pitó. Passada la placa es pot pujar per la canar erbosa fins arribar a una sabina (reunió), o uns metres més amunt es pot muntar reunió amb dos parabolts inox de la Eca Pallars. En aquest punt també es podria abandonar la via per la feixa que ens quedaria a dintre del forat. 6a+, uns 40m. 

L5: si anem per la línia de bolts, estarem fent la darrera tirada de la ECA Pallars. Per la Frikys, fem uns passos per la placa fins endinsar-nos a la xemeneia. Seguir-la fins arribar a una placa on trobarem una xapa. Aquí, nosaltres hem seguit tendència a la esquerra per passar el esperó i anar a buscar una sabina que té un cordino. Des d'aquí, tot recte amunt ens portarà a una alzina on muntar una molt bona reunió. Uns 35m, 6a. 

Descens: des de l'arbre de la reunió, seguir baixant direcció sud, fins arribar a un replà, on buscarem la vora de la paret. Anirem trobant algunes fites, fins que en trobem una de més grossa. A partir d'aquí, per terreny una mica exposat, anirem descendint unes grades rocoses, fitades, que ens portaran al sistema de rapels que descendeixen la cara sud de la roca del diable. Són ràpels de parabolts, amb cadena i anella. Un primer ràpel d'uns 35m, i un segon de gairebé 60 ens deixaran a una gran feixa. Des d'aquí, una petita desgrimpada i seguint un camí marcat ens tornaran a la tirolina que haviem creuat. Calcular 45min de descens des de la última reunió de la via. 


CROQUIS




dimecres, 7 de juny del 2023

ESCALADA EN ONTINYENT, SECTOR TONTOLÍTIC: PENYA ROJA.

ESCALADA EN ONTINYENT,  SECTOR TONTOLÍTIC: PENYA ROJA 




Nou sector d'escalada esportiva a Ontinyent. 

ACCÉS: el sector es veu just a l'entrar a la pista d'accés al pàrquing. Aparcar al pàrquing del barranc dels tarongers. Una vegada ací, agafarem el camí dels ingeniers, el que puja cap al sector dels depòsits (direcció Oest). Seguir per el camí uns 15 minuts fins que, una vegada passada la paret (evident), ens quedarà una fita a ma dreta. És ací on creuarem el torrent i anirem seguint les fites fins al sector (uns 20min aproximadament).  

Mapa: 

    -A: pàrking del barranc dels tarongers. 

    -B: fita des d'on ixim del camí i comencem a seguir les fites. 

 


 

ORIENTACIÓ: Est (sol al matí, ombra per la vesprada). 

VIES: escalada sobre roca calcària de bona qualitat. Vies màxim de 35m. Equipades amb parabolts de 12mm. Algunes reunions amb mosquetó. Graus a confirmar.

OBSERVACIONS: sector en expansió i nou, podem trobar alguna roca solta, terra i cantos bruts. Casc OBLIGATORI. Respectem l'entorn, la flora i la fauna que trobem.

1-??
2- Pampolitica (7b) 
3-??
4-??
5- Senda bonica (7b?/)
6- Antrofoporno (7a+)
7- Linea rupestre (6c+/7a)
8- Arcaica (7a+)
9- La caverna (7b?/)
10- Kioba (8?) 
11- Maia (8?)
12- Homo tontinyentinus (7/8?)
13- Australopithecus (6c+) 
14- Sapiens sapiens (L1: 6b+ L2: ??)
15- Fin del juego (6c+/7a) 
16- Expoliolítica (6b+/)
17- Orgasme del cromanyó (6b)
18- Pardalítica (6b)
19- Paralític (6a+)
20-Quinto de verano (V) 
21- Panalítica (V) 
22- Rei de bastos (V+) 
23- Amics d'en Joan (IV+) 
24- Con juntivitis (V+)
25- La Moni (V)




Croquis Actualitzat a 6/1/2024


 




Guerola en "Quinto de Verano" (V)







 MOLTES GRÀCIES ALS EQUIPADORS I EQUIPADORES!! A DISFRUTAR!

 

 


diumenge, 31 d’octubre del 2021

DESEQUILIBRIO HORMONAL, MONTREBEI PARET DE CATALUNYA.

VIA DESEQUILIBRIO HORMONAL, 240m 6b+ (6a+ obl), MONTREBEI. 




PÀRKING: deixem el cotxe al prat de Sant Llorenç (''ojo'' a l'estat de la pista). Des del mateix prat, al fons, prenem el camí marcat que serveix d'aproximació a la majoria de les vies. Al cap d'uns 15 minuts de marxa aproximadament, visualitzarem els diedres de la via. Sense un camí ben definit, ens apropem a peu de via. Accedirem al pedestal del peu de via per la seva esquerra. Un total d'uns 30/40 minuts de aproximació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MATERIAL: joc de friends fins al Camalot de 4,

el podrem fer servir al L3 i L4 (opcionalment el 5). Empotradors i micros.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CROQUIS: 

Croquis del Luichy, molt complet!

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 L1: comença el llarg per una espècie de diedre, molt fàcil amb roca decent que ens porta a peu d'un diedre molt marcat. Al peu d'aquest diedre trobarem una reunió d'expansions. Nosaltres no vam fer reunió, i vam seguir fins a sota del sostre. El diedre és molt agraït d'escalar, té prous assegurances fixes i és molt molt bò! Reunió prou còmoda.

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 
Bego i Raul escalant el L1

Nico al L1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L2: inici per buscar una fisura invertida on entren els friends a discrecció. Trobarem els passos més complicats just aquí, fins sortir dels invertits. Un cop superat el sostret, sistema de fisures plaent fins a la còmoda R2. 

 

 

 

 

 

 

 
Raul a l'inici del L2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L3: entrada per placa a buscar un diedre que es va fent ample poc a poc. Aquí ens resultarà útil el friend Camalot 4 (si portem el 5 també el podrem posar). No és difícil d'escalar, hi ha molt canto. Reunió còmoda també.  

 

 

 

 

 

 

 
Bego iniciant el L3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L4: ja és evident per on va el seguent llarg. Evident diedre de roca vermellosa. Fabulosa escalada d'autoprotecció, en el que així i tot trobarem algunes assegurances fixes. No és difícil, però no se si per l'ambient o perquè, però hem va fer lluitar més que el primer llarg. És excepcional. Vigilem l'últim tram, on a la ressenya ja ho diu, millor atravessar per sota d'uns blocs (on trobarem un pont de roca). Els blocs estan solts i millor si no ens hi agafem a ells. La reunió és còmoda, però no tant com les anteriors. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nico en el fabulós L4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L5: un altre llarg molt i molt bò. Comencem en lleugera tendència a la dreta en busca d'un pitó que protegeix de la repissa en una possible caiguda. Seguidament, nem cap a l'esquerra a buscar la fisura (assegurada per uns quants bolts). Passos atlètics i molt guapos. Un cop superada, anirem en tendència cap a l'esquerra per passar un desplomet per la esquerra. Just superat, trobarem una reunió (que no vam fer) i seguim per un sistema de diedres que ens porta a una reunió en una repissa força gran. Molt còmoda. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Raul començant el L5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L6: comencem molt cap a la dreta (hi ha un pitó que queda un xic amagat, just al començament del flanqueig), i fins que trobem un segon pitó. Aquí tindrem un pas de 6a. Un cop superat, haurem de tornar cap a l'esquerra (hi ha força cantos). Aquí és una mica dificil de protegir i s'ha de vigilar moltissim amb el fregament de les cordes. Seguir cap a l'esquerra per una placa com si fora de conglomerat (trobarem un pitó a la esquerra, costa de veure). Trobat el pitó que marca el croquis, seguir per el diedre/bavaresa fins a la R opcional (que nosaltres si que vam fer, ja que erem cordada de 3 i per gestionar la corda en les travesses hi havia un excés de fregament). Aquesta reunió és millor reforçar-la. Es pot reforçar amb una fisura horitzontal que trobarem just a sota. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bego a la travessa cap a la dreta del L6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L7: llarg de sortida per un diedre/fisura força trencadet. Tirada curta per sortir de la paret. Fem la reunió a un arbre evident que queda a la sortida de la via. 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre de la última reunió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DESCENS: seguir el camí direcció Est (dreta), fins que trobem la pista que recorre per dalt de les parets. Estar atents a trobar el desviament a la dreta en busca de la fita gegant i llavors seguir les fites en direcció al prat. Descens de 50 minuts / 1 hora. 

 

 

 

 

 

 

OPINIÓ PERSONAL: via espectacular, molt bona que no té cap desperdici. Molt disfrutona! Imprescindible.  

diumenge, 8 d’agost del 2021

VIA "ESPERIT LLIURE" 215m, 6b (V+ obl.), A LA PUNTA DE LA VINYOLA, PORTÉ PUYMORENS.

 VIA "ESPERIT LLIURE" 215m, 6b (V+ obl.), A LA PUNTA DE LA VINYOLA, PORTÉ PUYMORENS. 

APROXIMACIÓ: podem aparcar el cotxe al Col de Puymorens (si anem amb 4x4 es pot avançar una mica més). Vorejar el pic de la mina per la seva falda. Intentar evitar tota la estona la pedrera per la seva dreta. Camí fitat, encara que no tota la estona ben marcat. Unes dues hores (menys amb 4x4).

MATERIAL: joc de friends fins al C3 + empotradors. La ressenya diu de repetir mitjans, nosaltres vam repetir verd i vermell, i finalment no els vam fer servir. Això si, els vam anar gestionant. Si es vol anar més tranquil, anirà bé portar tot el que diu el croquis. 
 
*Foto del camí de l'aprox, via i descens. Extreta del blog de Joan Asín (joanasin.blogspot.com). *La via és la del centenari, però van molt juntes. 


 


L1 (6a, 35m): entrada per diedre fisurat, mica a mica la fisura s'enxampa. Molt guapo, però curt! Quan s'acaba, trobem una placa que si s'escala per la dreta la roca està una mica trencada, i per la esquerra va a buscar una fisura horitzontal que ens permetrà travessar cap a la dreta. Aquí trobarem el pas més complicat del llarg (no el vam poder fer en lliure cap dels dos ja que el dia abans havia plogut i vam trobar un riu vertical). Però està molt ben protegit amb dues expansions. Després d'aquests passets, ja amb una fàcil trepada anirem a trobar la R1(rapelable). 

Entrada a la via. Per ser agost, tenim fred i tot!!


L2 (V+, 55m): començem per placa ageguda, molt fàcil i agraïda protegida per tres expansions. Seguim al recte per un diedre on trobarem algun passet fins entrar de ple en un diedre molt bonic. Anirem trobant algunes expansions, però podrem posar flotants també. A la sortida del diedre, trobarem un pas més complicat, protegit per un parabolt. Una vegada superat, anirem en lleu tendència a la dreta en busca de la R2. 

Inici del L2.

Diedre de L2, molt bonic!


L3 (6b, 20m): sortida a bloc, dues xapes amb regletes petites però que es deixa fer prou bé. Un cop superat el bloc, trobarem un pitó i farem travessa cap a la esquerra. Després de xapar algun bolt més, seguirem al recte i trobarem ràpidament la R3. 
Pèssima foto de l'inici del L3. Seguim les expansions que ens queden a la esquerra. 

L4 + L5 (6b, 55m): primers passos de fisura molt molt guapos, on entren friends a discrecció. Un cop superada, trobem una bavaressa amb fisura més petita, protegida primerament per un pitó i després un bolt (es pot protegir entre els dos amb un Camalot del 3). Passos atlètics i molt disfrutons. Una apretadeta més ja ens portarà a una petita repissa on tindrem un bon descans. A partir d'aquí, anar seguint un sistema de fisuretes molt disfruton de escalar. Escalant de primer, no vam trobar la R4 del croquis i vam anar tirant i seguint els parabolts que trobàvem (amb força distància) i un pitó, i vam acabar a la R5, quedant una tirada fenomenal però amb una mica de fregament. Després vam veure que la R4 quedava una mica a la dreta després de la 3ª expansió del llarg. 
Inici del L4 + L5

L6 (6a, 30m): llarg que no té cap tipus de pèrdua, dues fisures paral·leles, pràcticament netes on entren els friends i tascons al gust. És preciós el llarg, la única pega és que podria tindre 20 metres més jejej. La fisura es va fent grossa i a dalt de tot trobarem una expansió (visible des de la R). Un cop xapada, seguir en recte per sortir de la placa. Un cop passada, seguir uns metres en lleugera tendència a la dreta per trobar la reunió. (Abans de la R, vam trobar una expansió i un pont de roca en terreny ja molt fàcil). 

Brutal L6!!


Un cop a la R6, seguir cap al cim per terreny d'aventura però molt fàcil. Vigilar amb la caiguda de blocs, encara que la roca és força bona. És força evident el camí i no té cap pèrdua. 
R6, molt xula la via!!


Descens: baixar per la canal que formen les puntes de la vinyola amb la Valleta. Canal ampla, amb trams de tartera. Des de baix de la canal, desfer el camí de la aproximació fins al cotxe (unes 2h). 

Moltes gràcies als aperturistes i els reequipadors per la via, per la neteja de les fisures i dels blocs! Hem aportat una mica netejant algun bloc també, segur que el pas de futures cordades la faran una clàssica de la zona! Molt bona! 

Salut!

dimecres, 5 de maig del 2021

CORREDOR HENAR, PAS DE LA CASA.

CORREDOR HENAR, PAS DE LA CASA.
Croquis Pako Krestas

 MATERIAL: joc de friends (fins al 2 de camalot). Alguns micros. Pitons per si de cas, i 4/5 caragols de gel.

APROXIMACIÓ: aparquem al Pas de la Casa (ojo, tot zona blava). Es pot aparcar a just abans d'entrar-hi al poble on hi ha una zona de pàrking gratuït. Iniciem la sortida des de la mateixa estació d'esquí anant a buscar la base de l'arrastre d'izards, just al costat del llac d'abelletes. Rodegem el llac per la dreta, passant per sota del pic d'abelletes. Seguir vorejant el pic d'abelletes per la seva esquerra (mirant cap al sud) i seguir en direcció sud-est per unes baguades (petites canals). El pic de l'esquella ja és visible i buscarem d'aproximar-nos per la dreta d'aquest. Buscar la continuitat de la neu i evitar la zona del centre ja que el gran caos de blocs no permetrà una progressió ràpida. Hi ha fites, però no sempre convindrà seguir-les. (nosaltres vam tardar 1h30/2h, obrint traça amb uns 10/15 cm de neu nova). 

Martí iniciant la aprox. Al fons a la dreta, el pic d'Abelletes. A l'esquerra, al mig, el Pic de l'Esquella, es veu el corredor Henar al costat dret d'aquest, i les canals de baixada.

Martí obrint traça, mirant el pic de l'Esquella, el corredor i a la dreta una de les canals de baixada.

Nico en la aproximació. Al darrere es veu el poble del Pas de la casa i l'enorme caos de blocs a evitar.

 L1: petita "cascada" de gel de fusió, uns 20m a 60º segons el croquis. Seguir el gel, quan aquest s'acaba i després d'uns 20m de neu, anar a buscar cap a l'esquerra per montar la R1. Total uns 40m (aprox). 

 

Nico en el L1. Gel de Maig, tapat per la recent nevada.

Martí acabant la "cascada" de gel, arribant a la R1.


L2: sortida per neu, amb poca inclinació per anar a buscar una espècie de goulotte, que nosaltres vam trobar amb no massa gel. Nosaltres vam sortir per la dreta, amb uns passos de mixte força interessants i ben verticals. Segons la ressenya del Pako Krestas, marca 90º/IV+. Passat aquest pas, i uns metres més amunt, trobarem un pitó on hem montat la R2. Uns 25/30m (aprox) en total. 

 

Martí, després de superar l'exigent pas del L2.


Nico després del pas del L2. Arribant a la R2.

L3: sortida a l'ensamble per rampes de neu amb no massa inclinació. Seguir per la canal per la esquerra al principi, i després d'algún petit ressalt de gel, anar a buscar la sortida de la canal cap a la dreta. L'últim tram, el vam trobar força tapat amb neu nova. La roca quedava força tapada amb neu pols. Ens va tocar netejar tot bastant. A una fisura a la esquerra trobarem un friend encanstat on podem montar la R3. 

 

Nico al final de les rampes de neu, abans de començar l'últim llarg de mixte fàcil.

L4: seguim per la evident canal, ja veient la sortida. Trobem un pas glaçat que es pot protegir previament en unes bones fisures. Després d'aquest ressaltet de gel, una fàcil sortida ens portarà a dalt de la canal, i al final de la via. Es pot montar R4 amb blocs o fisures. 

 

Nico en l'últim pas amb glaç.

DESCENS: sortint de la canal, anar a buscar la vesant E del pic de l'Esquella. Per una pala de neu i en direcció sud anirem a buscar alguna de les canals que ens tornen a peu de via. Després, nomes haurem de seguir les traçes per tornar a la estació d'esquí, i d'aquí, al cotxe. 

 

Nico esquiant a la baixada. Neu força humida.

DADES D'INTERÉS: cal dir que nosaltres vam anar a principis del mes de Maig, després d'una recent intensa nevada. Les condicions poden ser molt diferents. Amb les condicions que vam trobar nosaltres, vam trigar unes 3h en tot el corredor. És molt temps, amb bones condicions es pot disminuir molt aquest temps. Vam emprar molt temsp en el L2 (sortida complicada) i en les rampes de neu que ens feien avançar molt lents (neu tova fins la cintura). Important en la aproximació no anar per el caos de blocs, pot ser extremadament lent i perillós per els forats que es poden formar.